LA MEMBRANA PLASMÀTICA

La membrana plasmàtica és un embolcall continu que envolta la cèl·lula i li confereix individualitat en separar-la del seu entorn. Presenta una permeabilitat selectiva.

ESTRUCTURA:

Les membranes per ser funcionals han de ser fluïdes. La fluïdesa depèn de la composició dels seus àcids grassos, de la temperatura i del contingut en colesterol. 

La bicapa lipídica és asimètrica. La capa que dona a l'exterior és diferent que la que dona a l'interior. La capa interior és abundant en fosfatidilserina amb la qual cosa en conjunt hi ha una càrrega negativa interior.

Des del punt de vista funcional, l'asimetria lipídica és important ja que permet a les proteïnes transportadores diferenciar el sentit del transport de substàncies. Una propietat de les bicapes lipídiques és que, a causa del seu interior hidrofòbic, són molt impermeables als ions i a la majoria de molècules polars. Això fa que la membrana plasmàtica actuï de barrera, permeten que les cèl·lules retinguin la major part del seu contingut hidrosoluble i impedint l'entrada de substàncies.

CURIOSITAT:

Singer i Nicolson (1972) van proposar el model del mosaic fluid per a explicar l'organització general de les membranes biològiques. Segons aquest model, totes les membranes, ja sigui la membrana plasmàtica o les membranes internes que formen els orgànuls tenen una estructura general comuna: estan formades per una bicapa lipídica a la qual s'associen proteïnes i glúcids. Es parla de model fluid perquè tant els lípids com les proteïnes presenten moviment. A més, les membranes són estructures asimètriques, és a dir, totes les proteïnes de membrana tenen una orientació determinada en la bicapa lipídica, fet que es essencial per a la seva funció. També els lípids es distribueixen de manera asimètrica. L'asimetria és absoluta en el cas de les glicoproteïnes i dels glicolípids; la part glucídica sempre es localitza en la superfície externa de les membranes plasmàtiques